REPRODUCCIÓ

¿COM ÉS REPRODUEIX UNA PLANTA?

LA POLINITZACIÓ

La reproducció de les plantes és sexual. Per tant, per a que puguen nàixer altres plantes, es precís que els espermatozoides s'encontren amb els òvuls.

Per a que açò es puga produir, el gra de polen deu viatjar des del l'estam d'una flor fins el pístil de la mateixa flor o d'altra.

Aquest trasllat de polen reb el nom de polinització

¿COM ÉS POLINITZEN LES FLORS?

El polen és transportat d'una flor a un altra per mitjà del vent i dels insectes principalment.

• Les flors que es polinitzen mitjançant el vent, acostumen a ser de colors apagats, o no tenen calze ni corola. Les flors dels pins, les de les alzines, les dels albers o les del blat son exemples de flors polinitzades pel vent.

• Les flors que es polinitzen mitjançant els insectes tenen la corol·la de colors molt vius amb la finalitat d'atraurel's. Quan el insecte aplega a la flor, els grans de polen se li peguen al cos i així van de una flor a altra.

LA FECUNDACIÓ I L'EMBRIÓ

Molts grans de polen es perden en el seu viatge fins a altra flor. Alguns aconsegueixen arribar fins al pístil d'una flor de la mateixa espècie i es peguen a la seua extremitat superior.

Una vegada ací, cada gra de polen produeix un tubet, que arriba fins l'òvul. Per cada tubet baixen els espermatozoides, que s'encontren amb l'òvul. Llavors té lloc la fecundació.

Com a resultat de la fecundació en cada òvul es forma un zigot, que creix i es converteix en un embrió. En aquest moment, cada òvul s'ha transformat en un rudiment de llavor.

Quan un gra de pol·len aplega al pístil, fabrica un tubet que arriba fins un rudiment de llavor, i allí es produeix la fecundació

¿COM ÉS REPRODUEIX UNA PLANTA? (II)

LA LLAVOR

El rudiment de llavor que conté l'embrió creix i es transforma en llavor. La llavor està formada per l'embrió i per substàncies de reserva, que serveixen per a alimentar l'embrió fins que aquest es converteix en una planta capaç d'alimentar-se per sí mateix.

EL FRUIT

Mentres les llavors es formen en el pístil, aquest es transforma, la flor perd els pètals i els estams, i es converteix en el fruit.

Els fruits poden tenir formes molt variades. Els hi ha " carnosos", és a dir, tendres i sucosos, com els préssecs o les taronges; altres són "secs", de paret prima, seca i a vegades dura, com el fruit dels avellaners, dels ametllers o les bellotes, el fruit de les enzines.

Hi ha fruits que contenen moltes llavors, com les tomates o els melons, mentres que d'altres contenen una sola llavor, com els préssecs o els ametllers.

LES LLAVORS ÉS DISPERSEN

Abans de convertir-se en una nova planta, la llavor o el fruit que contenen deu caure al sòl en un lloc adequat.

Molts fruits o les pròpies llavors tenen formes especials que els permet allunyar-se de la planta mare. Dit trasllat es pot fer de dues maneres: el vent i mitjançant els animals.

LA GERMINACIÓ DE LA LLAVOR

Una vegada la llavor està en el sòl, si encontra l'humetat i la temperatura adequada, l'embrió del seu interior comença a creixer i apareixen els esbossos de l'arrel, la tija i les fulles.

L'arrel trenca les cubertes de la llavor i s'afona en el terra, mentres que la tija creix cap a d'alt i surten les primeres fulles. Quan aquestes fulles són capaces de realitzar la fotosíntesi, la nova planta deixa d'alimentar-se de les reserves que tenia la llavor i comença la seua vida independent.

El procés que origina una nova planta a partir d'una llavor reb el nom de germinació.